L’amo de Bàlitx m’envia
  missatges i jornalers
  sa madona i los demés
  tota la gent que hi havia.

  Voleu escriure en papers
  sa mort de na Margalida
  que si greu no vos sabia
  començaria es procés.

  Dia setze de gener
  dins can Tropell m’encontrava
  i en Joan Blai me dugué
  noves que jo no esperava.

  Va dir si alterat estava
  jo li vaig dir: No res sé.
  De s’al.lota me dugué
  que ella morta s’encontrava.

  Jo no hi veia i corria
  i a ca seva vaig anar.
  Com mentre la porta obria
  sa mare ja em va abraçar
  i em va dir: Sebastià
  na Margalida és morta.
  Oh punyalada més forta
  no la rep cap cristià!.
  I a veure-la vull jo anar
  que es mirar-la m’aconhorta.

  No n’estic empegueït
  de contar lo que em passava
  a veure-la morta anava
  amb so cor ben entristit.

  Partiguérem en sa nit
  que sa tristor mos matava
  i a cada instant mos faltava
  sa força i s’esperit.

  Quan dins Sóller vaig entrar
  me digueren de seguida
  per veure na Margalida
  hauràs d’anar en es fossar.

  A lo prompte vaig descobrir
  ses parets d’aquell local
  Oh cementeri dogal!,
  vaig devallar i vaig dir.
  I aquí s’ha de consumir
  sa meva amor principal
  i sa vida de res val
  en aquest món existir.

  Quan la vàrem haver enterrada
  jo i aquell germanet seu
  vaig dir Margalida amada
  jo per tu pregaré a Déu
  i dins es pensament meu
  sempre et tendré retratada.

  Adiós Margalideta
  Margalideta adiós
  Déu del cel qui és piadós
  allà et tendrà Margalida
  i jo en acabar sa vida
  que mos hi vegem tots dos.

  Per lo prompte i lluny que era
  és que molta gent los plany
  en Sebastià Company
  na Margalida Servera.