Son Llubí.

Aquesta primitva alqueria que avui descriurem era coneguda antigament amb el suggestiu nom de l'alqueria Vella; avui la coneixem per Son Llubí. Està situada al quarter I i les seves terres confroten a tramuntana amb So na Móra Nou, també anomenada Ca n'Abdon; a llevant, amb Son Llubinet i altres establits de son Maig; a migjorn, amb el camí vell de Pina i la possessió de son Maig, i a ponent, amb el camí vell des Rafalet, o carretera de Sencelles, i els establits del Camp d'en Peirès.

En el cadastre de l'any 1603 trobam que la propietat pertanyia a Sebastià Oliver de Jaume i que "el rafal que li havia donat el seu pare" estava valorat en 1.200 lliures. Pel cadastre de l'any 1626 sabem que era propietat de Miquel Oliver "Llubí" i que tenia assignada una renda anual de 85 lliures per la possessió.

En el llibre de Jeroni de Berard Viaje a las villas de Mallorca i com a complement explicatiu del mapa, hi ha la citació referent a Son Llubí en què diu que produïa aleshores vinya, blat i bestiar, i que n'era propietària la coneguda família Oliver d'Algaida.

La història d'aquesta possessió ha quedat lligada a la família Oliver de Cas Metge Jordi, que en fou propietària des de la segona meitat del segle XV fins fa només tretze anys. Ens ho demostra el fet que fins al segle passat afegien després del nom i cognom l'apèndix "de s'alqueria Vella" a tot els escrits referents a la família.

Els darrers propietaris d'aquesta nissaga foren durant el segle XX els següents: Gabriel Oliver Mulet, que deixà Son Llubí al seu fill Antoni Oliver Roca, que la conservà fins que morí l'any 1976 i l'adquirí Andreu Oliver "Castellitxo", aleshores president de la Federació Balear de Ciclisme, que la conservà fins que morí, dia 9 de juliol de 1981, per passar després a la seva vídua Trinidad Riera Batle, que n'és la propietària actual.

L'estadant de Son Llubí més antic de qui tenim referències orals fou l'amo en Pere Mulet Oliver, que hi va entrar just acabat de casar l'any 1922. S'hi devia trobar a gust per Son Llubí perquè allargà la seva estada durant uns 40 anys i, quan es va retirar, hi deixà la seva filla Joana Aina Mulet Coll, casada amb l'amo en Joan Palmer, fins que tingué lloc la venda de la possessió, 13 anys després. Posteriorment i ja amb el nou propietari, habità Son Llubí l'amo en Jaume "Pinero", casat a Sant Jordi, que ho deixà al cap de dos anys. De llavors ençà les cases no han tornat esser habitades de manera continuada, ja que el que n'és l'actual estadant, pernocta molt sovint a Montuïri i només hi va per encarregar-se de la guarda d'ovelles i sembrar pastures per la possessió.

Les 96 quarterades d'extensió actual de Son Llubí poden classificar-se en 75 de conradís i la resta són pletes i garriga. L'accés més antic de les cases és el que enllaça amb el camí vell de Pina; l'altre és més modern i es va fer quan s'amplià la possessió, temps enrere, amb la compra del figueral de ses Cusses, dit així perquè segons conten fou adquirit amb el benefici de la veda de dues cusses (valuosos exemplars, valguem Déu).

Les cases de Son Llubí formen tot un cos amb les veïnades de Son Llubinet i les dependències d'ambdues possessions formen un sol nucli en consonància amb l'antic nom d'alqueria Vella que va tenir antigament. Les cases són molt antigues i devers l'any 1952 tingueren la darrera reforma, que afectà el celler primitiu que tenia l'accés per una escalonada exterior, situada entre Son Llubí i Son Llubineret al frontis principal. Aquest celler havia estat emprat fins llavors com a dormitori del pastor de sempre, l'amo en Bernat Amengual "Tianet", que s'acabava de retirar. A la part de darrera hi feren un graner i a la del frontis principal una portassa, que quedà motejada com la del celler. També hi havien construït anteriorment una nova cisterna arrambada al frontis principal vora el portal forà, perquè en els anys de molta sequera anaven escassos d'aigua.

Davant les cases hi ha el porxo del forn de coure pa, que antigament també protegia un molí de sang avui desaparegut i del qual no fa gaire anys encara en quedaven restes del bassament de pedra. Vora aquest porxo també hi ha l'estable amb el sostre de palla al damunt. Les solls de porcs i una porxada davant les figueres de moro amb un gran colomer estan avui en desús i mig abandonades. Tocant a les figueres de moro hi ha crescut un gran exemplar de pi mediterrani (Pinus halepensis), que fou sembrat l'any 1936 pel sen Joan, missatge aleshores de la possessió, perquè servís de posada a l'aviram de Son Llubí. Ha crescut d'una manera desmesurada segurament per la proximitat del femer, que l'ha nodrit d'humitat.

Els sestadors vells estaven situats al racó entre el sementer Gran i el sementer de la Cova. Després, en temps de l'amo en Joan Palmer n'edificaren uns altres de més moderns i avui és l'única dependència amb bestiar de la possessió. La guarda d'ovelles -ens contà madò Joana Aina- oscil·lava entre les 100-120 unitats; també, a més del pastor, tenien porquer, dos missatges i tres o quatre figaraleres de temporada, que pernoctaven a la caseta del sequer situada al figueral de ses Cusses. Fa uns anys aquesta caseta, que tenia un original sostre de pedra, fou reformada i ampliada per convertir-la en residència de la senyora. Per alta banda, com que Son llubí és un lloc fred, les gelades solien socarrar els ametlers i per aquest motiu la producció d'ametles no superava mai els 100 hectolitres.

Del topònims de la possessió hem de destacar: el sementer Gran, ja esmentat, d'unes 30 quarterades d'extensió; el sementer de la Cova de devers 12 quarterades, dit així perquè hi ha una cova prehistòrica catalogada en el Corpus de Toponímia de Mallorca de J. Mascaró Passarius, utilitzada en altre temps per tancar o triar les ovelles; el figueral de ses Cusses, de devers 11 quarterades d'extensió; sa Pleta, d'una vintena, i dos pletons més petits; la tanca des Fornàs, d'ametlerars, i es Fornasset, de garrovers.

Travessant la possessió de Son llubí hi ha un antic camí, que, segons fons orals, menava a la Pau de Castellitx. Passava vora les cases on encara es conserva una cisterna pública, i arribava fins al revolt de l'actual carretera de Pina. Un tros d'aquest camí ha estat asfaltat recentment.

A les terres de Son Llubí no hi ha cap font natural, però, a més de les dues cisternes, tenen un gran aljub coronat per un bell coll amb capelleta ogival, erosionada pel fregament continuat de la corda de la corriola. Avui aquesta feina la fa una motobomba impulsora submergida dins l'aljub.

Acabarem amb unes estrofes del Cançoner popular de Mallorca dedicades a Son llubí que diuen:

-Madona de Son Llubí,

què ja teniu sa llet cuita?.

-Ses euveies no n'ha duita

i es pastor no sap munyir.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.