Males Herbes.


Males Herbes.

La possessió que analitzarem aquest mes es troba mig partida entre els quarters I i II, quasi tocant a Montuïri; les cases i 27 quarterades que les envolten estan situades dins el quarter I; les altres 30 queden separades per la carretera de Manacor. Confronta a tramuntana amb establits antics de la possessió mateixa -com l'hort des Notari- i de son Maiol; a llevant i a migjorn, amb primitius establits de Son Trobat i Son Coll Vell, i a ponent, amb les 17 quarterades que fins l'any 1957 també formaven part de la possessió i que per una llegítima foren adquirides per l'amo en Joan de Males Herbes; aquest fou, de fet, el darrer desmembrament.

Si hem de fer cas a la tradició oral trobarem explicació lògica al topònim d'aquesta possessió a la contarella següent recollida per allà. Fa moltíssims d'anys un captaire que passava pel camí de Maacor s'acostà a les cases per demanar almoina: els amos, que no devien anar d'herbes, el tregueren defora sense donar-li res. Decebut i just passat el revolt de les cases li entraren ganes d'anar del cos. Sense pensar-s'ho dos pics, va botar la paret i quan s'acotava per defecar se li clavaren a les anques les espines d'uns cards: "mals amos -maleí- i males herbes". De llavors ençà així és coneguda la possessió Sigui veritat o llegenda, allò cert és que, si deixen de llaurar anualment les terres de Males Herbes, es multipliquen, com si sortisin de les entranyes, els cards i les calcigues, com ho corroboren diferents estadants.

La notícia més antiga que coneixem de l'existència de la possessió és per un testament de l'any 1245, quan un tal Joan de Males Herbes deixa "al senyor Ramon, per la gràcia de Déu bisbe de Mallorca, trenta sous malguresos perquè se'n recordi de la meva ànima". Després afegeix, "també deix a Santa Maria de Castellitx, església de la qual som parroquià, deu sous malguresos; però per l'obra de la mateixa església, vuit sous". Aquest document es troba a l'Arxiu Històric de Mallorca i du el signe del notari Castellet.

Pel cadastre de l'any 1603 sabem que Males Herbes era propietat de la família d'Alfons Dusay i que, juntament amb Son Marimon, estaven estimades en 5.500 lliures. Pel cadastre de 1626 ens assabentam que la propietat havia passat a Antoni Dusay, segurament fill de l'anterior, i la renda anual s'estimava en 66 lliures. Aleshores, la possessió degué sofrir una subdivisió perquè també n'apareix un fragment de la propietat de Francesc Garau de Males Herbes, amb una renda anual de 50 lliures. Segons el llibre altres vegades esmentat Viaje a las villas de Mallorca de Jeroni de Berard, durant l'any 1978 la possessió de Males Herbes pertanyia al Dr. Borràs Gallén, de Palma, i produïa primordialment blat i ramaderia.

Pel que fa a la història moderna de Males Herbes, ens situam a finals del segle passat, quan ja era propietat de la família dels Zayas. Així ens trobam que des de principis del segle fins a la seva mort, l'onze de juliol de 1922, la possessió era propietat e Bartomeu de Zayas, marquès de Zayas. Després passà a la seva filla María Josefina de Zayas i de Babadilla, casada a Saragossa i germana del conegut cap de Falange Alfons, marquès de Zayas. En morir (1979), la possessió quedà dividida entre tres fills, dels quatre que tenia, de la manera següent: 4 novenes parts a Josep Maria, 4 novenes parts a Bartomeu i 1 novena part a Antoni Ardid i de Zayas, tots ells cosins germans de Rafel Ardid, casat amb una néta del general Franco. Aquests germans conservaren la possessió fins al mes d'octubre de l'any 1984, data en què passà a propietat de Bernat Marimón Pizà, de Montuïri, que n'és el propietari actual.

Les cases estan situades vora la carretera i darrerament estan en obres de restauració. S'ha canviat l'antic trespol interior per rajoles de ceràmica a totes les dependències. També l'arc entre aiguavessos, que estava molt deteriorat i tenia un pilastre central de reforç, ha estat substituït per un modern arc rebaixat. De la cuina antiga només queda com a testimoni el pinte de la xemeneia, que també està restaurat així com els bancs de pedra que l'envolten. Totes aquestes reformes de Males Herbes, fetes amb bastant de gust, estan destinades a convertir-lo en restaurant o alguna cosa similar, segons ens explicà la propietària, en un futur no molt llunyà. La part que encara no ha estat objecte de reformes conserva l'aspecte primitiu i és la corresponent al doble cup de fer vi, situat a la part més apropada de la carretera, la qual cosa demostra la gran importància que abans de la fil·loxera devien tenir les vinyes de la possessió. Vora aquests cups hi ha l'accés en pedent al celler soterrani, on antigament es guardaven 22 bótes congrenyades que, inutilitzades, es posaren a l'Hostal d'en Mateu per decorar. La coberta d'aquestes darreres dependències crida molt l'atenció per la gran superfície de teulada, que assoleix la longitud de tres aiguavessos normals. Altres habitacles antics de la possessió són les solls i els estables situats davant les cases, així com també els sestadors i les vaqueries de la part posterior. Totes aquestes dependències manco l'estable i el sostre de palla foren construïdes en temps de l'amo en Pep Llompart i el seu fill Joan de Males Herbes. També cal destacar-ne el bell portal forà, que no s'ha fet malbé amb les reformes, i un antic pou situat davant les cases. Antigament, hi havia tres pous més a Males Herbes. Un situat dins la propietat de l'amo en Joan, a na Blanca; un altre abans de la via del tren i un altre passat el pont soterrat per la via del tren, amb un hortet i una sínia, avui ruïnosa.

Quan es construí la via del tren que menava de Palma a Felanitx, l'any 1897, el marquès de Zayas manà construir un pont per damunt les vies que enllaçava males herbes amb Son Company, també de la seva propietat, i les 6 quarterades de la possessió situades a l'altre costat de les vies. Avui només queda la barana del pont, perquè el tall de les vies s'ha reomplert de terra.

Un altre caminoi de tes peus, o de beaces, travessava les terres de Males Herbes des de la vora de les cascs fins al camí de Son Maiol i era utilitzat pels propietaris dels antics establits de la possessió.

Les terres de la possessió (57 quarterades) són totes de conradís, fins i tot el primitiu corral de figueres de moro, vora la carretera, que foren arrabassades fa uns anys. L'ametlerar, situat a l'altre costat de la carretera, mai no ha tingut gaire importància a Males Herbes; en canvi tenien, i tenen, un bon figueral a tramuntana de les cases, que servia per engreixar una guarda de 40 o 50 porcs.

Un fet remarcable és que a Males Herbes perquè tenguin una bona anyada és indispensable que el temps no vengui gaire plover perquè l'argila del subsòl anomenada vulgarment blanquer és molt poc permeable i fa que el terreny molt sovint quedi embassat.

Esls estadants de la possessió més antics que coneixem foren l'amo en Pep Llompart Barceló, qui hi entrà d'amo l'any 1930 i que juntament amb el seu fill Joan hi habità fins l'any 1959. Els darrers anys l'amo en Joan hi feia de majoral l'amo en Pep Barraca de Sineu, que després, per poc temps, hi quedà d'amo. Devers l'any 1960 i durant 28 anys la possessió ha estat a càrrec de l'amo en Tòfol Pocoví de Montuïri, que és cunyat del propietari actual.

Com a personatge de la possessió hem d'esmentar Alfons de Zayas i de Bobadilla, que va néixer a Palma dia 23 de gener de 1896, fill de Bartomeu, marquès de Zayas i comandant de l'Estat Major. Fou conspirador antirepublicà i la seva intervenció durant la guerra civil fou molt destacada. Ocupà la Casa del Poble, controlà i exercí brutalment la repressió, gestionà la important ajuda italiana, va combatre al front de Manacor com a cap de les tropes falangistes, participà en la recupració de les Illes Pitiüses, etc. El mes de juliol de 1938 fou nomenat secretari general de Falange Española. L'any 1955, publicà a Madrid Historia de la Vieja Guardia de Baleares. Alfons de Zayas va morir dia 3 de gener de 1970, a Sabadell, i està enterrat a Pama.

Amb aquesta nota biogràfica ens acomiadam de la vella possessió de Males Herbes.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.