Retaule de sant Pere Regalat

 

L´altar de sant Pere Regalat es troba a una de les capelles laterals del Roser.(104) Es tracta d´un retaule barroc d´escola mallorquina amb clares influències germàniques que es construí cap a mitjans del segle XVIII. Ens trobam davant una obra que presenta motius pictòrics i decoratius en talla.

 

L´organització arquitectònica es resol amb un sol cos dividit en tres carrers convergents, predel·la i àtic. Tot el conjunt reposa sobre una socolada de pedra. Pel que fa a la tipologia cal dir que respon al model del retaule de carrers convergents.

 

L´estructura es realitza mitjançant uns estípits que estan formats, a la part superior, per un bust d´àngel, que sustenta amb les dues mans un entaulament, i, a la part inferior, per volutes i altres elements geomètrics entrellaçats. Els quatre estípits del cos s´aguanten sobre els basaments de la predel·la.

 

Els elements decoratius més destacats apareixen a les aletes i a les polseres del retaule i consisteixen en l´entrellaçament de diversos motius vegetals, com són les fulles d´acant o rocalles, amb motius geomètrics, com les volutes.

 

El discurs iconogràfic s´inicia amb les dues pintures dels carrers laterals de la predel·la. A l´esquerra s´hi representa sant Andreu Avellino agenollat davant un altar;(105) mentre que a la dreta hi apareix sant Pere d´Alcàntara, de genolls, amb una creu a la mà.(106) A la part central de la predel·la, així com als dos pedestals dels costats, hi trobam tres cartel·les profusament decorades amb rocalles, que porten al centre el text d´un Sacre Evangeli.

 

El quadre principal del conjunt presenta la figura del sant castellà Pere Regalat. Hi apareix figurat de cos sencer, però de tres quarts en un intent de donar major profunditat a l´escena, mentre tres àngels l´eleven pels cels. El fons és ocupat per un celatge on hi apareix la figura de la Immaculada Concepció. Al quadre del carrer lateral de l´esquerra s´hi representa la figura d´una santa, retratada de cos sencer, ocupant quasi tot l´espai pictòric, i retallant-se sobre el fons. Porta amb la mà la palma del martiri i s´aguanta sobre unes flames. Podria tractar-se de santa Eulàlia. A l´altre carrer lateral, ens trobam amb una monja dominica agenollada, amb la mirada extasiada amb el Sant Crist que porta amb la mà. A l´altra, que reposa sobre el pit, se li veu la marca dels estigmes. Al fons de l´estança hi apareix l´Esperit Sant entre núvols. Creim que podem identificar aquesta imatge amb una religiosa italiana del segle XVI, santa Catalina de Ricci.

 

Finalment, a l´àtic, retallant-se sobre el celatge del fons, hi apareix la figura d´un altre franciscà que porta amb la mà una bandera de color vermell en la que hi ha pintat IHS. A la part superior del retaule s´hi troba un petit escut dels promotors de l´obra, que podem identificar com el de la família de la mà mitjana algaidina dels Fiol de Binicomprat.

 

Del taller d´escultors i de pintors que realitzaren aquest retaule no n´hem pogut localitzar cap notícia. L´únic que podem dir és que sembla que aquests mateixos escultors tallaren el retaule de Ntra. Sra. del Pilar o, si més no, seguiren una traça molt semblant feta per un mateix dissenyador.

 

Les dates de construcció d´aquest moble podem ubicar-les entre el 1755, any del final de les obres de la capella del Roser, (107) i el 1766, moment en què per primer cop apareix a l´inventari elaborat de les capelles durant la visita pastoral del bisbe Garrido de la Vega.(108)

 

(104) Durant la primera meitat d´aquest segle va estar dedicat a la Mare de Déu de Lourdes (M. PUIGSERVER POU: Inventario artísitico y arqueológico de la parroquial iglesia de S. Pedro y S. Pablo de Algaida, 56)

(105) Porta un altar com atribut ja que quan celebrava la missa va patir un atac d´apoplexia, per aquest motiu se l´invoca com advocat davant la mort sobtada (L. RÉAU, Iconografía del arte cristiano,4).

(106) Als quadrets hi ha inscrit el nom dels dos personatges: S Andreu Auellino Con. i S Pere de Alcantara.

(107) P. MULET CERDÀ: “Història de la construcció del temple parroquial d´Algaida”, Es Saig, 24.

(108) ADM, vis pas. F. Garrido de la Vega (1763-1772), fol. 40.

Miquel Àngel Capellà Galmés. Els retaules de l´església d´Algaida. Institut d´Estudis Baleàrics-Ajuntament d´Algaida, 1999.